En aquest enllaç que us deixec ací baix veem un article de Ricardo Garcia Moya, valencianista, on parla, escrivint en una mena de valencià que diuen que s'anomena "del Puig" i que es prén com el valencià de debó, amb les seues diferenciacions i amb les seues cites històriques que protegeixen l'ús d'un idioma bé diferenciat, integrat en el conjunt de característiques d'un poble que ho va adquirir com part de la seua identitat, que té tradició cultural i història pròpia. Deixec també enllaços a altres textos de l'autor.

A mi m'han paregut o semblat molt originals i només els coloque ací en una mena d'ambit enunciatiu sense donar la meua opinió al respecte.

Bon profit.

Vila Joyosa "Carrer de Valencia"

Por qué García Moya no tiene credibilidad

Ricardo García Moya.  Lengua valenciana independiente.

Referencias en Google sobre Ricardo García Moya, historiador.

Estic encantada i agraïda de la ciutat on visc. La seua societat, els seus costums, els seus hàbits, la seua gent... M'agrada moltíssim. I a pesar d'ésser gallega i haver viscut a Cartagena, ja estic més temps vivint ací que fins i tot en el lloc on vaig estudiar o en el lloc on vaig nàixer. Ja quasi em consideren integrada.

Ací es parla de l'ull viler per a denominar la forma de pensar, veure o reflexionar sobre un succés i els girs que se li dóna al pensament per a concloure amb una idea que s'acoste a l'acord, al consens i sobretot que siga la més favorable per a tots. El meu serà un ull distint, l'ull d'una forastera. Aquesta paraula em fa molta gràcia per què pareix treta d'una pel.lícula de l'oest i no em desagrada que m'anomenen així.

Gràcies, gràcies per tot el que he rebut. El que jo puga donar no serà en cap manera un pagament equilibrat pero serà d'alguna manera un llavors o un granet de sorra, un óbol que esperec aportar.